“Pelleteres mai més”: el Parlament afronta la pressió per prohibir les granges pelleteres a Catalunya

Barcelona ha estat escenari d’una proposta que pretén prohibir la cria d’animals amb finalitat exclusivament pelletera i impedir la instal·lació de noves granges d’aquest tipus al territori català

Diverses organitzacions, entre elles l’associació ARDE, han liderat la mobilització amb el suport d’INTERCIDS, un col·lectiu de juristes especialitzat en la defensa dels drets dels animals que ha participat en l’elaboració de la proposta legislativa. A la concentració a les portes al Parlament de Catalunya també s’hi han sumat representants polítics de diferents grups parlamentaris, com Anna Navarro (Junts), Juli Fernández (ERC), Núria Lozano (Comuns) i Daniel Cornellà (CUP), que han mostrat el seu suport a la iniciativa amb pancartes amb missatges com “Pelleteres mai més”.

Un problema històric

Els assistents han volgut posar el focus tant en el benestar animal com en els impactes mediambientals i sanitaris associats a aquesta indústria. Durant l’acte, s’han exhibit imatges d’animals criats en granges pelleteres per denunciar les condicions en què viuen i reforçar la necessitat d’una regulació més estricta o, directament, la seva prohibició.

L’activitat de les granges pelleteres a Catalunya es remunta a la dècada dels anys seixanta, amb instal·lacions ubicades principalment a les comarques de Girona i Barcelona. Municipis com Viladrau o Taradell van acollir explotacions que, amb el pas del temps, van generar diversos incidents, com l’escapament d’animals.

Un dels episodis més destacats es va produir l’any 1983 a Taradell, quan un incendi forestal va provocar l’alliberament massiu de visons. Aquest fet, juntament amb altres fugues progressives en diferents explotacions, va facilitar l’expansió del visó americà en el medi natural català.

Amb el temps, aquesta espècie invasora s’ha establert en nombrosos ecosistemes fluvials, especialment a Girona i Barcelona, i ha arribat també a zones de Tarragona i a la conca del Segre. La seva presència ha tingut conseqüències negatives per a la biodiversitat, afectant espècies autòctones com la truita comuna, ocells aquàtics o el cranc ibèric.

A més, el comportament depredador del visó americà ha provocat problemes en entorns rurals, amb atacs a galliners i altres explotacions domèstiques. Aquest impacte ecològic i econòmic és un dels arguments principals que esgrimeixen les entitats per reclamar la fi d’aquesta activitat.

Riscos i futur

Un altre dels punts clau del debat és el risc per a la salut pública. Segons han recordat les entitats convocants, entre els anys 2020 i 2021 es van detectar diversos brots de COVID-19 en granges de visons a l’Estat espanyol. En total, es van registrar 18 focus, incloent-hi casos de reinfecció, fet que va generar preocupació entre les autoritats sanitàries.

Posteriorment, el 2022, també es va identificar un brot de grip aviària d’alta patogenicitat en una explotació pelletera, reforçant la idea que aquest tipus d’instal·lacions poden actuar com a focus de transmissió de malalties zoonòtiques.

En aquesta línia, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar el juliol de 2025 un informe contundent en què advertia que les granges pelleteres representen entorns d’alt risc sanitari. L’alta densitat d’animals, el confinament i la susceptibilitat dels visons a virus respiratoris són factors que incrementen la probabilitat d’aparició i propagació de malalties.

L’informe també assenyala greus problemes de benestar animal, com lesions, comportaments estereotipats o automutilació, derivats de les condicions de captivitat. Segons els experts, molts d’aquests problemes són inherents al sistema de producció i no es poden solucionar amb millores parcials.

Aquestes conclusions coincideixen amb la posició de nombroses organitzacions veterinàries europees i internacionals. L’any 2025, entitats que representen més de 330.000 professionals del sector van reclamar la fi progressiva de la cria d’animals per a peleteria a Europa.

La proposta “Acaba amb les pells” busca situar Catalunya en la línia d’altres països europeus que ja han pres mesures per eliminar aquesta indústria. Actualment, fins a 18 estats membres de la Unió Europea han adoptat restriccions o prohibicions en aquest àmbit.

Un dels casos més recents és el de Polònia, que a finals de 2025 va aprovar una normativa per prohibir la creació de noves granges pelleteres i establir un calendari de tancament per a les existents. Aquesta decisió és especialment rellevant, ja que el país era un dels principals productors europeus.

Segons les entitats impulsores, existeix el risc que empreses del sector es traslladin a territoris on encara no hi ha regulacions estrictes, com podria ser Catalunya si no s’actua a temps. Per això, insisteixen en la necessitat d’anticipar-se i evitar que el territori es converteixi en un refugi per a aquesta indústria.

Julia Elizalde, portaveu d’ARDE, ha destacat que Catalunya té l’oportunitat de liderar aquest canvi i adaptar la seva normativa a les tendències europees. Segons ha afirmat, la prohibició no només contribuiria a millorar el benestar animal, sinó també a reduir riscos sanitaris i protegir els ecosistemes.

A més, les dades d’opinió pública apunten a un ampli suport social a aquesta mesura. Un estudi de la Fundació BBVA del 2025 indica que el 90% de la ciutadania considera inacceptable l’ús d’animals per a la confecció d’abrics de pell.

Amb aquest context, la iniciativa inicia ara el seu recorregut institucional, amb l’objectiu d’aconseguir els suports necessaris per convertir-se en una llei efectiva. El debat, però, ja és al carrer i posa sobre la taula qüestions clau sobre el model productiu, la sostenibilitat i la relació de la societat amb els animals.