La caiguda de la Xurreria l'Àvia el reflex de l'asfíxia del comerç tradicional a L'Hospitalet
Quan una xurreria tanca després de tres dècades, no desapareix només un negoci. Se’n va un tros de memòria col·lectiva, un espai de trobada entre generacions, un lloc on les cues del cap de setmana eren part del ritual del barri.
La Xurreria l’Àvia, al passatge Blanchart, ha abaixat la persiana aquest mes de juliol per la jubilació dels seus propietaris, Joan Carles i Manolo. Des de l’1 de juny de 1996 fins ara, han servit esmorzars familiars, xurros amb xocolata i patates fregides que els veïns recorden com a inigualables.
Un dels socis ja es va jubilar fa uns anys; Joan Carles va continuar al capdavant amb la seva filla Andrea fins al tancament definitiu.
És fàcil caure en la nostàlgia quan un establiment així desapareix. Però la qüestió de fons no és sentimental: és cívica. Què perd una ciutat com L’Hospitalet quan tanca un comerç amb trenta anys d’història?
Un veí, Manuel Roldán, ho ha expressat amb claredat en un homenatge publicat al mitjà local ‘Tot L’Hospitalet’: “Els esmorzars amb els avis, les albades després de les festes, aquells xurros amb xocolata, aquelles cues a l’hora de fer el vermut per comprar les patates fregides i aquelles crostes inigualables”.
La Xurreria l’Àvia era un referent per a diferents generacions. Els nens que hi anaven amb els avis ara hi porten els seus fills. O hi portaven, millor dit.
El tancament per jubilació és natural i respectable. Joan Carles i Manolo han treballat durant tres dècades; mereixen el descans. Però la seva marxa deixa una pregunta oberta: per què ningú ha pres el relleu?
La pregunta, doncs, no és només per què tanca la Xurreria l’Àvia. És quants més establiments com aquest aguantaran els propers anys. I, sobretot, quina política de suport al comerç de proximitat està funcionant realment a L’Hospitalet.
El passatge Blanchart ha perdut un dels seus referents. Però el debat no hauria de quedar-se en l’anècdota nostàlgica. Hauria de servir per repensar com volem que siguin els nostres barris d’aquí a deu o vint anys. Volem carrers amb vida pròpia, amb comerços que coneguin els veïns pel nom, o preferim una successió de locals buits i franquícies impersonals?
La Xurreria l’Àvia era un lloc on coincidien avis i néts, on es formaven cues els caps de setmana i on la gent es trobava sense haver-ho planejat. Això no surt en cap balanç comptable, però és el que fa que un barri funcioni.
Manuel Roldán ho resumeix en el seu missatge d’agraïment: “Només espero que la vida us vagi molt bé, agraït per les hores de servei que ens heu donat”. Servei. Aquesta és la paraula clau. No només venien xurros; oferien un servei a la comunitat que cap algoritme pot substituir.
La jubilació de Joan Carles i Manolo és legítima i mereixedora de respecte. Però el fet que ningú hagi continuat el negoci hauria de fer-nos reflexionar. Per què és tan difícil trobar relleu en el comerç de proximitat? Què falla en el model perquè un establiment amb trenta anys d’història i una clientela fidel no tingui continuïtat?
La Xurreria l’Àvia ha tancat. Però el debat que deixa obert hauria de continuar. Perquè el que està en joc no és només una xurreria, sinó el model de ciutat que volem construir.
Presentació del Mapa de Patrimoni Cultural de les CabanyesLa Diputació de Barcelona ha presentat recentment…
El Ple aprova una nova regulació dels allotjaments turístics La recent sessió del Ple municipal…
Les vendes se situen en 26.168 milions d’euros, un 12% més ajustat pel tipus de…
Universitats i entitats reforcen la seva aposta per la formació de les persones grans Les…
Angelini Pharma ha posat en marxa ‘La meva vida amb epilèpsia’, un nou espai dins…
Presentació de l'estudi de cobertura de telefonia mòbilLa Diputació de Barcelona ha entregat recentment a…
Esta web usa cookies.