Justícia obre 13 fosses i recupera les restes de 19 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

ACN Barcelona – El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha culminat el Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 13 fosses arreu de Catalunya i l’exhumació de les restes òssies de 19 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, es mantenen tres excavacions en curs que, fins ara, han permès recuperar les restes d’una seixantena de persones, avançant en la restitució de la dignitat i la memòria de les víctimes. En paral·lel, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha retornat a la família les restes identificades del soldat republicà Julio Lizana, gràcies al Programa d’identificació genètica, i el Cens de persones desaparegudes incorpora 285 nous casos i ja s’acosta als gairebé 8.200 registres.
“El compromís del Govern amb la veritat, la reparació i la dignitat de les víctimes és absolut. Continuarem treballant per recuperar i identificar les persones que encara romanen en fosses comunes i poder retornar els cossos a les seves famílies”, ha recalcat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. “Les polítiques públiques de memòria són imprescindibles per enfortir una societat que vol evitar repetir els errors del passat. Treballem perquè cap víctima quedi en l’oblit i perquè els drets humans siguin sempre el centre de l’acció pública”, ha continuat Menéndez.

Les actuacions han tingut lloc a prop d’una dotzena de municipis, com ara Ascó, Miravet, Vila-sana, Gandesa, Ullastrell, Rabós, Artesa de Segre, Castellnou de Bages, Gratallops, Sant Quintí de Mediona, la Bisbal de Montsant o Abrera.

Un nou cas resolt: el retorn de Julio Lizana a la seva família

Durant el 2025, el Departament ha pogut retornar a la seva família les restes identificades d’un soldat republicà, Julio Lizana, mort el 16 de gener de 1939 a Bellprat mentre intentava frenar l’avenç franquista. Lizana va perdre la vida a conseqüència de l’impacte d’un explosiu. Es tracta de la 27a persona identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica (2016), que compta ja amb més de 4.500 mostres d’ADN aportades per familiars de desapareguts.

Reinhumació al cementiri de la Bisbal de Montsant

Així mateix, unes restes no identificades exhumades enguany s’han reinhumat al cementiri de la Bisbal de Montsant, en un espai de dignitat que restitueix el respecte i el reconeixement que va ser negat a les víctimes i a les seves famílies durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’altra banda, s’han dut a terme actuacions de dignificació i senyalització de fosses a Tremp i Montcada i Reixac, integrades dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Aquests espais ofereixen informació contextualitzada sobre els fets històrics i sobre els processos d’exhumació, i contribueixen a preservar i difondre la memòria de les víctimes.

1.008 fosses validades al Mapa de Fosses

El Cens de persones desaparegudes ha incorporat 285 nous casos, i s’acosta ja als 8.200 registres, de manera que es consolida com l’eina pública de referència per a familiars, investigadors i institucions. Del total d’inscrits, s’ha localitzat mitjançant la cerca de documentació el lloc d’inhumació de 699. Finalment, la Direcció General de Memòria Democràtica ha ampliat i actualitzat també el Mapa de fosses, que compta actualment amb 1.008 fosses validades i publicades al web del Banc de la memòria democràtica de Catalunya.