El Último de la Fila desembarca a Barcelona 30 anys després amb una primera cita a l’Estadi Olímpic passada per aigua

ACN Barcelona – El Último de la Fila ha desembarcat aquest diumenge a Barcelona gairebé 30 anys després de la seva dissolució el 1998, en la primera cita a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Després del tret de sortida a Fuengirola (Màlaga), la capital catalana ha acollit el segon concert de la gira de retorn del grup de Manolo García i Quimi Portet. Un gran peix ha presidit l’escenografia de l’espectacle, acompanyat des de bon inici per la pluja. El públic ha corejat clàssics com ‘Huesos’ i ‘Conflicto armado’, creats quan la banda es deia Los Burros. Altres cançons que han ressonat a l’Estadi han estat ‘Querida Milagros’ i ‘Sara’. El recinte tornarà a tenir els artistes barcelonins el pròxim dijous, abans de dirigir-se a Roquetes de Mar (Almeria).
Format el 1985 a Barcelona com a continuació de Los Rápidos i Los Burros, El Último de la Fila va irrompre a l’escena musical, fusionant influències rock, pop i flamenques i amb una trajectòria plena de reconeixements i múltiples discos d’or i de platí.

Des de la seva separació oficial, el 1998, tant Manolo García com Quimi Portet han desenvolupat les seves carreres en solitari. Ara, s’han tornat a reunir en una gira durant la primavera i l’estiu d’enguany.

“Aneu i multipliqueu-vos”

García i Portet han retornat als escenaris de la ciutat que va veure iniciar les seves carreres artístiques. L’escenografia ha comptat amb la silueta d’un gran peix i el concert ha persistit tot i la pluja. El mateix García ha bromejat amb la possibilitat de caure durant l’actuació degut a les gotes d’aigua.

Per la seva banda, Portet ha recordat les paraules que pronunciava García per acomiadar els seus primers concerts, on hi assistien pocs centenars de persones: “Aneu i multipliqueu-vos”. “Moltes gràcies per multiplicar-vos”, ha agraït Portet a un estadi ple a vessar.

Portet a la guitarra i la veu de García han omplert el recinte al so de ‘Como un burro amarrado en la puerta del baile’, ‘No me acostumbro’, ‘Lápiz y tinta’ i ‘El loco de la calle’, entre d’altres.