La violència sexual marca la vida de dues de cada tres dones catalanes

Una enquesta revela que més de dues de cada tres dones a Catalunya han patit violència sexual al llarg de la vida

Un estudi recent posa en xifres una realitat silenciada: un 67,3 % de dones majors de 16 anys a Catalunya afirma haver patit algun tipus de violència sexual des que tenia 15 anys. Les dades evidencien també que la violència digital —comentaris ofensius, enviament d’imatges explícites o amenaces— és una pràctica freqüent i causa un impacte psicològic considerable. Alhora, es constata que bona part dels casos no es denuncien, especialment quan l’agressor és conegut, subratllant la necessitat de protocols d’acompanyament i suport a les víctimes per trencar el silenci.

Resultats destacats

Segons l’“Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024”, en què han participat 8.621 dones majors de 16 anys, un 67,3 % diu haver patit algun tipus de violència sexual des dels 15 anys. De fet, un 15,5 % relata una experiència d’aquest tipus en l’últim any.

D’entre les formes de violència descrites, la violència digital afecta el 24,8 % de les dones victimitzades —els comentaris ofensius i l’enviament d’imatges explícites són les més habituals.

Pel que fa a denúncies, tan sols al voltant del 6 % dels casos s’ha denunciat formalment. La percepció del que és “delictiu” varia segons qui sigui l’agressor: quan és un desconegut, el 55,5 % considera els fets com a delicte; aquesta percepció baixa al 37,2 % quan l’agressor és una persona coneguda, i tan sols el 11,7 % quan és la parella actual.

Quant al context relacional, el 43,5 % de les víctimes des dels 15 anys —i el 30,9 % de les de l’últim any— han patit violència sexual en l’àmbit de la parella o exparella. En aquests casos, tres de cada quatre agressions van ser per part de la parella actual, i una de cada quatre per l’exparella.

Un 80,4 % de les dones que van denunciar violència sexual el 2024 diuen haver patit dos o més episodis; el 9,8 % n’han patit de forma continuada.

Pel que fa a l’edat, destaca que el 45,6 % de les dones d’entre 16 i 24 anys declara haver viscut algun episodi; entre les de 25 i 29 anys és el 31,6 %, i entre 30 i 49 anys, el 18,7 %. Les xifres baixen notablement en franges d’edat superiors.

Pel que fa a la tipologia de violència, un 62 % va ser “sense accés corporal” —comentaris, enviament d’imatges, amenaces, etc.— mentre que el 49,9 % sí va implicar contacte físic. En els casos d’agressor conegut, predominen les formes no corporals (63,6 %), especialment insults (57,6 %) i enviament d’imatges (17,1 %). Quan l’agressor és un desconegut, la violència digital afecta el 44,3 %, els tocaments o intents d’acostament el 26,6 % i els seguiments el 25,8 %.

Les conseqüències psicològiques són greus: entre les dones que han rebut amenaces de difusió d’imatges íntimes, el 87 % diu haver patit ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o problemes de son. Aquesta modalitat és la segona amb més impacte psíquic, només per darrere de les violacions amb violència o intimidació.

Durant la presentació de l’estudi, la consellera de l’Àrea d’Interior i Seguretat Pública del Govern, va insistir en la necessitat de reforçar els recursos i protocols per a l’acompanyament a les víctimes, en evitar la revictimització i en generar confiança perquè més dones s’atreveixin a parlar. Assenyala el “silenci social”, la por a no ser creïdes i la durada dels processos de denúncia com a principals obstacles.

Per què vulnera silencis

El gran nombre de dones víctimes que no denuncien revela una profunda subestimació social del problema, especialment quan l’agressor forma part del cercle íntim o és conegut. La violència digital, tot i no deixar marques físiques, deixa seqüeles psicològiques rellevants i sovint invisibles. A més, la normalització social d’aquestes conductes silencia i aïlla les víctimes, per la por a no ser cregudes o al rellançament públic de l’abús. És necessari, doncs, reforçar els mecanismes de protecció, sensibilització i atenció psicològica i legal perquè totes les formes de violència sexual siguin reconegudes i denunciades.

Les dades recents sobre agressions ateses a urgències —com les del Hospital Clínic de Barcelona — constaten un augment sostingut de casos d’agressions sexuals. Per exemple, entre gener i octubre de 2025, el centre va atendre 665 víctimes, un 6,5 % més que en el mateix període de l’any anterior.

Això demostra que la xacra no és un fenomen puntual sinó estructural, i que cal una resposta institucional decidida, des de la prevenció fins a l’atenció i reparació de les víctimes.

Consells pràctics

Si tu o una persona del teu entorn ha patit algun tipus de violència sexual, tingues en compte aquests consells pràctics:
– Cerca suport immediat, tant psicològic com social —amics/gestors/es, serveis d’atenció, entitats feministes o de suport a víctimes.
– Si és possible i et sents segura, considera fer denúncia o buscar assessorament legal. La denúncia ajuda a visibilitzar el problema i pot servir per prevenir futurs abusos.
– Guarda qualsevol prova si existeix: captures de pantalla, missatges, imatges, dates i testimonis. Sens dubte, poden ser claus en un procés de denúncia.
– Parla amb professionals especialitzats (psicòlegs, treballadores socials) per rebre suport emocional.
– I sobretot: no t’aïllis. Compartir el que ha passat i reconèixer que no és culpa teva és el primer pas per posar fi al silenci.