ACN Berlín – L’animació s’ha considerat tradicionalment un gènere cinematogràfic per si mateix, incapaç de competir amb cintes interpretades per actors de carn i ossos. Les pel·lícules animades no apareixien mai entre els millors films de l’any i quedaven relegades als guardons menors. Els últims anys, però, la tendència està canviant i comencen a poblar els grans premis. ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ n’és un exemple. Opta aquest dissabte al Premi Europeu a millor pel·lícula d’animació, però també a millor film, on competeix amb alguns dels títols del 2025, com ‘Un simple accidente’ o ‘Valor sentimental’. “L’animació és només un recurs dins del llenguatge cinematogràfic”, defensa a l’ACN la directora, Irene Iborra.
La cineasta, una pionera de l’stop-motion a Catalunya i Espanya, arriba a la gala dels Premis Europeus de Cinema amb els mateixos honors que homòlegs seus com Jafar Panahi -Palma d’Or a l’últim Festival de Canes-; Joachim Trier -Gran Premi del Jurat al certamen francès-; o Mascha Schilinsk. S’hi veurà les cares en la categoria de millor pel·lícula europea, un canvi de paradigma per a l’animació que sempre ha defensat, ja que considera que és només “una tècnica per explicar històries”.
‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ narra la història d’una nena de 12 anys que veu com la seva vida s’enfonsa quan desnonen la seva família. L’Olívia, el seu germà petit Tim i la seva mare Íngrid ocupen llavors un apartament buit en un barri perifèric. L’Íngrid, de naturalesa optimista i plena d’energia, cau en depressió, i l’Olívia es veu obligada a ocupar el seu lloc i cuidar tant d’ella com del Tim mentre s’enfronta al seu propi terratrèmol emocional. Enmig de les dificultats, troba una nova família que l’ajuda a reconstruir la vida i a aprendre a sobreviure les adversitats.
Desnonaments i pobresa infantil
Els desnonaments, la pobresa infantil i les dificultats de les famílies monoparentals protagonitzen la història, reconeguda al Festival d’Annecy, ha aconseguit connectar amb un públic transnacional i intergeneracional. “Dona esperança a la gent que junts podem transformar les coses, un missatge que s’entén molt bé en un panorama sociopolític i econòmic capitalista com el que tenim avui dia arreu”, assevera. En aquest sentit, creu que tothom desitja trobar una comunitat “per tirar endavant i transformar allò que un viu”.
L’alegria per la nominació l’entén com una recompensa a l’esforç col·lectiu d’una coproducció en l’àmbit europeu que ha tardat anys a veure la llum, després que la directora llegís la novel·la ‘La pel·lícula de la vida’ (Cruïlla, 2017), de l’escriptora Maite Carranza, i la volgués portar a la pantalla gran.
Un inici emocionant per les Festes de Primavera El director i guionista Marcel Barrena ha…
L'Hospital Universitari Rey Juan Carlos instal·la un TAC d'última generació que optimitzarà la localització i…
L'electrificació podria reduir les importacions de combustibles fòssils a Europa un 80% per al 2050…
Les addiccions digitals guanyen terreny entre els joves mentre disminueixen les tradicionals, segons el Plan…
T-Systems, reconeguda per Cloudera pels seus avenços per crear un pioner ‘data lake’ per al…
Els clubs de LALIGA HYPERMOTION miren més enllà del terreny de joc amb tecnologia i…
Esta web usa cookies.