El Consell Metropolità aprova inicialment una segona proposta del PDUM després de rebre més de 5.000 al·legacions

ACN Barcelona – El Consell Metropolità aprova aquest dimarts una segona proposta del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Ho fa després que el primer document, presentat l’any 2023, ha rebut fins a 5.184 aportacions, al·legacions i informes de municipis i organitzacions sectorials, i que han dut a analitzar-les i treballar amb tots ells durant mesos per establir un text definitiu. L’objectiu no és enumerar projectes a dur a terme, sinó fer full de ruta per afrontar reptes com l’habitatge, l’ocupació o la mobilitat amb mirada llarga, i tenint cura de les relacions de l’àrea metropolitana amb la Catalunya rural. A partir de l’aprovació es faran públiques les propostes i s’obrirà un termini per a presentar-hi noves al·legacions.
El document busca actualitzar el Pla general Metropolità, vigent des de 1976, i els plans d’ordenació dels 36 municipis que configuren l’àrea metropolitana de Barcelona. El cúmul d’al·legacions i informes municipals rebuts va fer que la primera proposta de 2023 trobés més impediments que empenta per tirar endavant, motiu pel qual s’ha actualitzat, d’acord amb les sensibilitats i preocupacions manifestades.

“De tot això en va sortir unes conclusions centrades en com fer un PDUM més estratègic i clarificar com aplicar-lo en transició amb el planejament vigent, per això hem fet un text refós que ha estat debatut amb els ajuntaments i ara el duem a aprovació inicial”, ha explicat en roda de premsa el vicepresident de l’AMB, Damià Calvet. Amb la llum verda del document, s’inicia un nou procés d’exposició pública en què els particulars en forma d’al·legacions i els organismes i institucions amb nous informes podran contribuir en la seva millora, si s’escau, per dur-lo més endavant a aprovació provisional.

Amb el nou text, l’AMB vol potenciar el seu caràcter estratègic i flexible, alhora que reforçar la senzillesa del redactat sense ambigüitats fins a l’elaboració del Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUMet). De la mateixa manera, la seguretat jurídica de la proposta queda reforçada, i s’incorporen criteris de classificació del sòl de manera més flexible, entre d’altres.

“És un document estratègic, no és un catàleg de projectes, definim què volem que passi, en funció de les circumstàncies del mercat i les pressupostàries, perquè quan hagin de passar ho facin per donar cohesió territorial, social i econòmica”, ha afegit Calvet. Així, el document ha identificat una quinzena de pols arreu de l’àrea metropolitana, com ara el nus del Baricentro, a Barberà del Vallès, Quatre Camins, a la Roca del Vallès, l’entorn de Montcada i Bifurcació o Porta Diagonal, entre d’altres, en un entramat on habitatge, eixos viaris i infraestructures ferroviàries hi juguen un paper important.

En aquest sentit, es preveu que les propostes plantejades i incorporades al PDUM donaran pas a entre 167.000 i 262.000 nous habitatges, depenent de la combinació que es pugui fer amb activitats econòmiques amb la mirada posada el 2050. La intenció és facilitar l’accés a l’habitatge per evitar la fugida de la població a altres zones del país per manca d’accés, amb la previsió que un 10% dels habitatges siguin assequibles.

També es reserven 3.147 hectàrees d’equipaments i 5.748 d’espais lliures públics, prioritzant els valors ambientals i els espais oberts, i es projectaran 240 quilòmetres d’avingudes metropolitanes, espais per facilitar la mobilitat en entorns d’habitatge i on es desenvolupi l’activitat econòmica i potenciant el desplaçament en bici o transport públic. En aquest sentit, també es persegueix reduir en un 24% la generació d’emissions.

“Amb el document busquem un equilibri entre la regió metropolitana i la resta del país, tot i que l’àrea metropolitana és capital i ha de liderar i impulsar el país, cal una cohesió amb la resta del territori per no tenir un país unicèntric, amb un repartiment per fins i tot pacificar la mobilitat”, ha detallat Calvet. Qui també va ser conseller de Territori de la Generalitat ha destacat, a més, que la rebuda d’al·legacions ha estat important per fer el text de la mà dels municipis, donat que un document “dissenyat al despatx” no ha de ser un plebiscit i ha servit per fer una orientació estratègica.