Del dolor al record: així va viure el Rugby Club L’Hospitalet el comiat del Pol

La notícia de la mort de Pol Vallbona Rodríguez va sacsejar el Rugby Club L’Hospitalet el 29 de maig. Aquell mateix dia, l’entitat va comunicar públicament la pèrdua de l’exjugador, que havia mort amb només 18 anys. El missatge difós pel club transmetia la incredulitat i el dolor d’una família esportiva que veia marxar massa aviat un dels seus.

“Avui és un dia devastador per al Rugby Club L’Hospitalet”, expressava el comunicat. Des de l’entitat destacaven que Pol havia format part del planter del club i que la seva família continuava estretament vinculada a la vida de l’Hospitalet. Jugadors, tècnics, directius, famílies i aficionats es van unir immediatament per traslladar el seu condol als pares, familiars i amics del jove.

Un comiat multitudinari

Durant els dies següents, les mostres d’afecte no van deixar de multiplicar-se. El club va facilitar la informació sobre la vetlla i la cerimònia perquè totes les persones que havien compartit camí amb Pol poguessin acomiadar-se’n. Les xarxes socials es van omplir de missatges de suport, records i paraules d’estima que evidenciaven la petjada que havia deixat entre companys i amistats.

Però el moment més emotiu va arribar la tarda del 31 de maig. Les instal·lacions de la Feixa Llarga es van convertir en l’escenari d’un homenatge espontani i multitudinari en memòria de Pol. Centenars de persones van respondre a la convocatòria i es van reunir sobre la gespa del camp de rugby per donar suport a la família i compartir el dolor per una pèrdua tan prematura.

Sota la llum dels focus, companys d’equip, amics, familiars, entrenadors, veïns de Bellvitge i membres de la comunitat educativa es van aplegar en un ambient carregat d’emoció. Al centre del camp, una espelma encesa simbolitzava un record que continua viu entre tots aquells que el van conèixer.

Des del club van definir aquella trobada com “l’abraçada més gran de la nostra família”. Una expressió que resumia perfectament el que es va viure aquella nit. Segons explicava l’entitat, la Feixa Llarga va emmudir per afrontar “el passadís més difícil”, però alhora es va omplir d’amor, escalf i solidaritat al voltant dels pares i dels amics de Pol.

El Rugby Club L’Hospitalet va voler agrair públicament totes les persones que es van acostar per acompanyar-los. Per als responsables de l’entitat, aquelles infinites mostres de suport constitueixen el millor testimoni de la petjada que el jove havia deixat en el seu entorn. Una petjada que transcendeix els resultats esportius i que parla sobretot de la qualitat humana d’una persona estimada per molta gent.

L’endemà, abans del partit del sènior A, el record de Pol va tornar a ser protagonista amb un sentit minut de silenci. Jugadors i aficionats van voler retre-li homenatge una vegada més, demostrant que el seu record continuarà present en la memòria col·lectiva del club.

Per al Rugby Club L’Hospitalet, aquells dies van evidenciar una vegada més que el rugby és molt més que un esport. És una família que celebra unida les alegries, però que també sap estar al costat dels seus en els moments més difícils. I és precisament aquesta unió la que ha permès transformar el dolor en una gran mostra d’afecte col·lectiu cap a Pol Vallbona, un jove que, com han repetit tantes persones aquests dies, era “tan jove i amb tota la vida per davant”.

Una allau de missatges

La commoció provocada per la mort de Pol també es va reflectir amb força a les xarxes socials. Durant dies, els perfils del Rugby Club L’Hospitalet es van omplir de centenars de missatges de condol, records i paraules d’afecte procedents de companys, exjugadors, entrenadors, famílies, entitats esportives i veïns de Bellvitge. Les publicacions dedicades a Pol van generar milers d’interaccions, convertint-se en un espai de trobada virtual on moltes persones van expressar el seu dolor davant una pèrdua tan prematura.

Entre els comentaris es repetien paraules com “injustícia”, “tristesa” i “dolor”, però també nombrosos missatges destacant el somriure, la bondat i la proximitat del jove. Moltes persones coincidien en una mateixa reflexió: costava entendre que algú tan jove hagués marxat tan aviat. Les mostres de suport van arribar no només des de L’Hospitalet, sinó també des d’altres clubs i punts de Catalunya, evidenciant l’impacte que la notícia havia tingut dins de la comunitat del rugby.

Una família per sempre

L’homenatge celebrat a la Feixa Llarga, el minut de silenci abans del partit i les innumerables mostres de suport rebudes durant els dies posteriors han deixat una imatge que difícilment s’esborrarà de la memòria col·lectiva del club. Centenars de persones unides per acomiadar un jove que havia crescut entre els valors del rugby i que va deixar una empremta profunda en tots aquells que van tenir la sort de compartir moments amb ell.

Per al Rugby Club L’Hospitalet, el pas del temps no esborrarà aquest record. Pol continuarà present en les converses de vestidor, en les trobades dels equips, en les fotografies compartides i en la memòria de tota una generació de jugadors i amics. Perquè, com van expressar molts dels missatges publicats durant aquells dies, hi ha persones que marxen massa aviat, però que deixen una petjada que perdura per sempre.